Educant en positiu

Educant en positiu

El passat 24 de novembre vam gaudir de la xerrada “Educant en positiu” que ens va fer la Judit Teixidor, psicòloga infantil i juvenil ,i mare de la nostra escola.

Per a tots aquells que no vau poder venir i esteu interessats en el tema us fem arribar un  resum del que es va tractar durant la xerrada que ens ha fet arribar la pròpia Judit. Us adjuntem  també les diapositives que es van projectar.

Gràcies Judit!

xerrada

 

On som i cap a on volem anar amb l’educació dels nostres nens I nenes?

Aquesta és la primera pregunta que ens vam plantejar amb un grup de pares I mares que van assistir a la xerrada Educant en Positiu. La necessitat de tenir un mapa que ens guiï en aquesta tasca tan important que tenim entre mans i replantejar-nos quines eines són més efectives per seguir el camí correcte que ens porti cap alló que volem aconseguir: ensenyar habilitats importants per la vida (autoestima, autoresponsabilitat, confiança en si mateixos, assertivitat, habilitats resolució problemes, etc)

Però els nens i nenes no ens ho posen fàcil a vegades, saben on estan els nostres botons I quan apretar-los. Vam presentar com funciona el nostre cervell alhora de contagiar estats emocionals i la necessitat d’aconseguir una bona connexió si volem aplicar qualsevol eina d’educació amb èxit. La primera habilitat que cal instaurar i ensenyar a practicar és la de clamar-nos, per aconseguir gestionar els conflictes sense crits ni lluites de poder.

També vam obrir la mirada més enllà del comportament visible dels nens per veure què hi ha darrera, quins són els motivadors de les conductes. A part del cobriment de les necessitats bàsiques, existeix la necessitat de pertànyer i ser significatiu. Els nens necessiten saber que formen part de la família, que són valorats i que són estimats. Però els nens són mals interpretadors de la realitat i a vegades cauen en creences errònies que fan perillar la satisfacció d’aquesta necessitat, i intenten buscar camins per cobrir-la: buscant atenció, volent tenir el poder, instaurant-se en la venjança perquè es senten dolguts o en la incapacitat perquè no es creuen capaços.

Una de les eines que vam poder explorar va ser : Digues el que vols en comptes del que no vols. Com al nostre cervell li costa entendre els missatges amb un NO. Generen rebuig i són confusos alhora de complir. És més fàcil complir quan ens diuen què hem de fer.

Els nens i nenes semblarà que no us escolten mai però podeu estar segurs de que miren I veuen tot el que feu. El nostre exemple és una altra eina molt potent.

En la última activitat vam poder veure la importància d’empoderar, cedir la responsabilitat als nens i nenes tan aviat com sigui possible perquè puguin entrenar el poder i el control de les seves pròpies vides en les petites tasques quotidianes del dia a dia. Evitar, per tant, rescatar-los, fer les coses per ells o oferir control extern amb premis i càstigs. Al mateix temps que els animem a pensar i que agafin la responsabilitat. Com ho fem? Demostrar confiança amb recordatoris, preguntes de curiositat, reconèixer primer els sentiments, convidar a la cooperació, donar opcions limitades, connexió i redirecció, entre d’altres.

Rudolf Dreikurs deia: “No facis pel nen allò que el nen pot fer per ell mateix”

Accediu a la presentació

Comissió famílies Escola La Maquinista

Deixa un comentari